MENU
Cannabmed | Accés al cànnabis terapèutic a Catalunya, anem tard
621
post-template-default,single,single-post,postid-621,single-format-standard,qode-quick-links-1.0,ajax_updown_fade,page_not_loaded,,paspartu_enabled,paspartu_on_top_fixed,paspartu_on_bottom_fixed,qode_grid_1200,side_area_uncovered_from_content,overlapping_content,footer_responsive_adv,qode-theme-ver-11.1,qode-theme-bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-5.1.1,vc_responsive
 

Accés al cànnabis terapèutic a Catalunya, anem tard

Escrivim com a representants de la professió mèdica per tal de manifestar el nostre suport a l’establiment d’un sistema d’accés al cànnabis terapèutic a Catalunya. Aquesta determinació té en compte l’evidència científica i la perspectiva de salut pública però, sobretot, es deriva del nostre deure de fer el que està a les nostres mans per donar suport als i les pacients, d’acord amb el jurament hipocràtic: “Fixaré el règim dels malalts del mode que els sigui més convenient, segons les meves facultats i el meu coneixement, evitant tot mal i injustícia“.

En el debat sobre la regulació de l’accés al cànnabis terapèutic és important que ens guiem per l’evidència científica disponible. El gener de 2017, l’Acadèmia Nacional dels Estats Units va publicar un informe pioner sobre el cànnabis terapèutic on es van analitzar totes les investigacions científiques relacionades amb el cànnabis des de 1999. L’informe reflecteix que hi ha prou evidència per a usar el cànnabis com a medicament. Encara que l’informe no reconeix que es pugui utilitzar el cànnabis per a totes les condicions amb les quals de vegades es veu associat el seu ús terapèutic, sí que reconeix que el nivell de l’eficàcia és alt per al tractament del “dolor crònic en adults, les nàusees associades al tractament amb quimioteràpia i l’esclerosi múltiple”. També, una de les institucions més reconegudes al món gràcies al nivell de les seves investigacions mèdiques, la Johns Hopkins University, ha publicat informes a favor de cànnabis terapèutic. Al seu torn, ja hi ha multitud de països amb regulacions molt més avançades que aquí pel que fa a aquest tema. Alemanya, Xile, Austràlia, Canadà i gran part dels EUA permeten l’ús de cànnabis terapèutic.

Tanmateix, a l’Estat espanyol, l’ús de cànnabis terapèutic segueix sent il·legal i els nostres pacients pateixen sense necessitat. En primer lloc, es troben riscos relacionats amb la situació jurídico-legal. Aquí a Catalunya, hi ha un desgavell pel que fa a l’ús de cànnabis. Encara que existeixen les associacions de persones consumidores de cànnabis la substància en sí segueix sent il·legal a l’àmbit nacional. Això situa els pacients en una situació de desprotecció i estigma. Per un costat, existeix el risc de rebre multes, detencions i fins i tot presó o, el perill i l’ansietat associada en viatjar amb la medicina o, multes derivades de la Llei de Trànsit. En un altre ordre de coses, el pacient que fa servir cànnabis medicinal pot perdre la custòdia dels fills, ser expulsat/a d’una unitat de dolor o, fins i tot, podria arribar a perdre el seu lloc de treball. D’altra banda, cal fer notar que no és una bona solució que els pacients obtinguin el seu cànnabis terapèutic en una associació de persones consumidores de cànnabis o d’un traficant de drogues. És essencial que cada pacient tingui un ple coneixement sobre els medicaments que consumeix – toxicitat, dosi, continuïtat d’estocs, etc. Aquests supòsits, malauradament, no es donen quan algú es proveeix en un Club Cànnabic o al mercat il·lícit. A Catalunya, la informació amb què compten els professionals de la salut i el col·lectiu de pacients és de poca o mala qualitat. Hi ha una preocupant manca de criteri uniforme entre els professionals de la medicina i, una gran falta de fiabilitat en la informació disponible a Internet. La manca d’informació es dóna en tots dos costats (metges i pacients). Per això, és important i urgent que el govern català posi en marxa un programa d’educació i formació dirigit a professionals del camp de la salut sobre cànnabis terapèutic.

Som conscients dels obstacles legals que poden existir si el govern català intenta crear un sistema d’accés al cànnabis terapèutic. Però, al seu torn, és imprescindible recordar que Catalunya sempre ha estat un territori d’innovació en l’àmbit de la resposta a les problemàtiques de salut pública i que això ens ha dut a ser un referent internacional en la matèria. Per exemple, aquí hi ha múltiples sales de consum assistit de drogues encara que el seu estatus legal no és cent per cent clar. També, l’ONG Energy Control va néixer a Barcelona i va posar en marxa un servei d’anàlisi de drogues per tal de reduir els riscos associats al consum i al mercat il·lícit.

El cert és que Catalunya compta amb una història molt rica pel que fa a l’acompanyament -basat en els drets humans- a persones que usen drogues declarades il·legals. Catalunya ha de mostrar un cop més el seu lideratge en la gestió de la problemàtica que envolta l’ús del cànnabis amb finalitats terapèutiques, el col·lectiu afectat es mereix una resposta i no la indiferència.

Quedem a disposició per parlar més del tema.

 

  • Dr. Albert Estrada. Núm col. 39.793
  • Dra. Alejandra Outomuro. Núm col. 47.263
  • Dr. Joan Obiols Llandrich. Núm col. 8.580
  • Dr. Marcel Samarra. Núm col. 29.103
  • Dr. Janosch Kratz. Núm. col. 54.374
  • Dr. Mariano García Palau. Núm col. 16.193
  • Dr. Bryan Peguero. Núm col. 52.720
  • Dra. Elena Guillen Olmos. Núm col. 53.124
  • Dr. Javier Domenech de la Lastra. Núm col. 52.681
  • Dr. Diego Concha Celedon. Núm col. 52.225
  • Dra. Aitana Nuñez Bagur. Núm col. 53.949
  • Dr. Gerard Sergi Angeles Fite. Núm col. 52.284
  • Dra. Maria Celaya Pi. Núm col. 53.947

 

Shares 0